Arxius: Episode

“Es temps den Franco mos varen contar moltes, moltes mentides, mos varen fer creure que Amèrica va ser descoberta per un tal Cristofol Colombo… i una merda. America la va descobrir un jovenet felanitxer que va estar cedit de dalenter centro a nel Sencelles que nomia Tofol Colom!”. Així arranca sa famosa cançó d’Ossifar, i així mateix arrancam noltros avui, amb un programa especial dedicat a les recents recerques respecte a la procedencia del descobridor d’Amèrica, amb proves irrefutables, tal i com conten al llibre “El origen de Colón más allá del ADN”, que aquest jovenet resulta que era veinat…

Arrancam gas a fondo amb es freno de mà posat, no és una metàfora, es així com arranquen ses nostres noticies d’avui, amb un homonet que sa dona li va rebentar es cotxo tal que així, després de 5 millonets de kms, i seguim amb un guardia civil fent una misió secreta un poc verda, com es seu traque, per un club d'alterne a lo Torrente, acabarem amb es nostro postre preferit: música hortera. Avui obrim amb un tema fet per IA bastant irreverent, amb historieta/bulo inclòsa, lo pitjor és que està a Spotify. Seguirem a crit de "Celos, tengo…

A ritme de beat-tós començam aquest entretingut programa, amb unes noticies dignes d'un aporcalipsis o acopla-elipsis, depén. Ençatam amb una dona que vol enverinar al seu home d’una forma molt va(gi)nal, ses juguetes que trien els ximpanceros quan son petits, una amistat de tik-tok que va acabar en denuncia, i una vella punky que se va encarar de mala manera amb sa policia, amb insults i una "patada en la tibia", tibia matar! Ah, i una bufota Today: unes suèques assustades pels dimonis santantoniers, Apocagipsys now! Per acabar, anec-totes fresquies: Un detox de tot, amb deposicions dins un colador, per…

No domés sabem que no sabem res, sinó que n’estam segurs al 110%, per això si mos escoltau ho entendreu al 90%. Dita sigui aquesta tonteria, avui encetam s’episodi amb ànec-dotes i sus cerdaneos, sa cosa anirà de: dosis de macarrons (si, dosis) de “no trabajar el pan de barra”, dels perills de pixar dins una garrafa d’aigua sobretot si ets dins una camper enFornalutx, de pixar a doble xorro, i de ses ansies de tornar vell per poder donar un duro als nets i que te llevin els pels de ses orelles i des nàs. Per acabar vos deleitarem…

Idò això, començam any nou amb un tostón de tonteries novelles, dinamisme pes colços i tot, tot es que noltros podem oferir, tampoc te flipis. Recordarem lo que enteniem de lo que se deia a una misa, quan ja començavem a tenir es capet espanyat, mos queixarem un poc dels foraneos que compareixen als pobles i ja de totdunes volen canviar ses tradicions, i vos donarem unes noticies requete-fresques: un jovenell que se va posar a tocar ses campanes “por todo lo alto” perque havia acabat amb una sequia d’enfornar sa barra de pa, i tornarem a xerrar de IA…

No podem dir “encara estém un poc verds”, que ja duim 3 tremponades, això se diu aviat. Però es cervell sí que li tenim verd de brutor i de fortor, això no se cura ni amb sa vellura, que li farem. Dit això, avui tendrem una conversa un poc filosòfica de persona VS inteligència artificial. També tendrem sa ansiada i esperada secció que ja feiem l’any passat: música hortera, no t’ho pots perdre. Per acabar direm on mos han recomanat per anar a fer es següent variat, ara vorem quan hi anam, però pinta be

Així som, a vegades com tortugues florides, mos encasquillam un poc, però també podem ser ràpids com mosques semi-difuses, que podem servir per distreure i passar un rato. Avui tenim una sola noticia, però com sempre imprescindible: va de carrils bici i guardes civils, ja vos podeu inmaginar per on van els tirs. Tendrem una miss-celanea de cosetes, com frasses interessants per un chinés quan arriba per aquí, lo trending-topics (crec que se diu així) que ha tornat es nostro podcast, que sortim a nes Wrapped des poti-fy d’alguns seguidors nostros, i de lo enfora que ha arribat sa nostra…

Com varem prometre, avui hem agafat topins, micros porcàtils i sa cartera perque es programa l’hem gravat a Ca’s Tord, un bar de Pòrtol que fan uns variats d’escandol i sobretot enormes! Perque vos faceu una idea, amb un variat gròs pot sobreviure tot lo dia un picapedrer, be, a lo millor he exagerat un poc, però un oficinista segur que podria sobreviure perfectament. A part de comentar es lloc i es variats en sí, també donarem un poc te tertulia/turra, o terturra, per variar es variat. Salu2 o 3! https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2020/07/12/cas-tord-renacer-bar-historico-8006108.html Cas Tord és un restaurant històric a Pòrtol, conegut per…

Li llevan sa pols i ensatam aquest pot-cast de confitura de pruna de frare per sincerar-nos de lo que som: uns veteranos de guerra amb solera suficient per contar ses nostres batalletes devant es micro, com fan els padrins als nets. Avui mos hem amollat a sa improvització pura: hem xerrat des granís o calabruix, de s'hora de dormir des nostres fills, que no és normal, des canals de comunicació mestres/fills, que n’hi ha massa, és per si hi ha un denou o de deu. Lo bé que memoritzavem números de telefon i matricules, i lo malament que ho duim…

Com deia en Tomeu Quely, “no idoi si”, ja som aquí unaltre vegada, amb un episodi misteriós com a minim: vos contam sa inquietant i terrorífica llegenda de Puntiró, lo de “la chica de la curva” no li fa ni ombra a n’aquesta història ben nostra i aparentment real. A que a bote pronto acollona? idò en una nit de mistela, en Iker Ximelis entrevistarà a n’en Miquel des Quatrele, es propi personatge d’aquest relat, no vos ho podeu perdre. Per desembafar de tanta por, contarem un parell d’anècdotes rigolars: cucaratxa VS caca: quí guanyarà?, superherois compixats…. whatelse? Idò una…